diumenge, 28 de març del 2010

40 anys de la revista Muntanya


40è aniversari de Muntanya, la primera revista excursionista catalana

Amb el número 640, publicat pel Centre Excursionista de Catalunya l'abril de 1970, la revista Muntanya es publica per primera vegada en català i recupera l'antiga numeració, que és el resultat de sumar els números del Butlletí del CEC (el primer número va aparèixer el 1891) i els de Montaña (1952-1969), en una clara manifestació de la continuïtat centenària (119 anys) de l'anfany de publicació del Centre Excursionista de Catalunya amb l'objectiu de divulgar informació científica i muntanyenca a tot el col·lectiu i a la societat en general.

Amb l'aparició, doncs, del número 888 (abril del 2010), la capçalera en català compleix exactament 40 anys. Han estat quatre dècades de premsa excursionista en català que han posicionat aquesta revista com una de les més prestigioses i antigues del sector.


En aquest número capicua d'abril del 2010 (nº 888) també presentem un altre aniversari important. Es tracta del centenari de la mort de Norbert Font i Sagué, personatge polifacètic, soci il·lustre del CEC, que va destacar com a naturalista, geòleg i introductor de l'espeleologia a Catalunya, i que morí el 19 d'abril de 1910 als 35 anys d'edat. La revista Muntanya, al llarg de l'any 2010, dedicarà diversos articles en homenatge a Font i Sagué, en els quals recordarem i descobrirem les facetes de la seva vida com a home, com a científic i com a excursionista.


Encetem, doncs, el nº 888 amb dos treballs d'investigació en els quals coneixerem la relació de Font i Sagué amb el Club Muntanyenc, i també la primera exploració de l'avenc d'en Roca, que fou així mateix la seva darrera incursió en el medi subterrani.


Segona exploració de l'avenc d'en Roca, en el desè aniversari de la primera. S'hi reconeix el Dr. Bataller (amb sotana).


Maheu (a la foto, entre el P. Marcet i Faura), va contactar amb Font i Sagué abans del seu tercer viatge a Catalunya.

Altres reportatges destacats del nº 888 són:

  • Urdaibai, reserva de la biosfera al País Basc
  • Descens del Tignoso (Còrsega)
  • La dona esportista i la societat actual 

Podeu llegir un article de la història de la revista Muntanya a Viquipèdia:


dimarts, 16 de març del 2010

Urdaibai, reserva de la biosfera del País Basc


 

El cinturó muntanyós que envolta la reserva d'Urdaibai ofereix la possibilitat d'accedir a punts estratègics des dels quals s'aprecien unes vistes excel·lents. Aquest és el cas del cim d'Ereñozar (446, 5 m), amb vistes excepcionals a la ria de Mundaka.

Urdaibai, reserva de la biosfera

L'any 1970 la UNESCO va començar el projecte anomenat "L'home i la natura" amb l'objectiu de fomentar una relació equilibrada entre els éssers humans i el seu entorn natural, el que avui dia sol anomenar-se com a turisme sostenible. La comarca de Busturialdea-Urdaibai fou declarada reserva de la biosfera l'any 1984 per la seva diversitat ecològica i el seu estat de conservació. S'escampa per una àrea de 220 km2 on viuen prop de 45.000 habitants, la majoria a les viles de Gernika i Bermeo. L'estuari d'Urdaibai, a més de posseir boscos esplendorosos i penya-segats costaners de gran bellesa, és també la zona humida més important del País Basc i un lloc perfecte per anar d'excursió.




Situada al nord de Biscaia, la comarca de Busturialdea, delimitada per la mar Cantàbrica i les conques de diversos rius, dels quals hem de destacar l'Oka, que forma l'ampla vall de la reserva, és una zona humida de gran importància per l'hàbitat de diverses espècies animals. La reserva està formada per la ria de Mundaka, amb aiguamolls i una àrea natural de repòs i hivernació per als ocells migratoris.


Urdaibai està envoltada de muntanyes, platges i maresmes que fan que esdevingui un petit país de contrastos únics. És un paisatge on l'ambient mariner i el rural coincideixen, i la muntanya també mostra el seu espai per anar d'excursió a través de bonics senders i cims d'altura modesta. El punt més alt és al sud de la comarca: l'Astogana, de 809 m, sempre, però amb bones vistes a la vall del riu Oka.




La costa està formada per penya-segats abruptes, verticals, impressionants, amb poques platges amples i llargues de sorra fina. Es tracta d'un litoral fortament retallat pels nombrosos entrants i sortints de les ries.




Tot plegat fa aque Urdaibai sigui una terra de contrastos: aquest paisatge, envoltat de boscos i cims, maresmes i ries reclama amb evidència el seu espai a la Cantàbrica. La fusió entre el mar i la muntanya és òbvia: el blau fosc de l'oceà s'uneix al verd de les muntanyes. Es pot, doncs, caminar per penya-segats arran del mar, trescar per muntanyes i recórrer valletes i racons oblidats que paga la pena trepitjar. A l'interior, els boscos són densos, tret de la zona de maresmes.




Urdaibai, el riu dels senglars


Urdaibai significa 'el riu dels senglars', perquè aquest animal ha habitat l'estuari des de temps immemorials. La reserva forma un estuari amb la desembocadura del riu Oka; per això també és conegut per l'estuari de Mundaka o de Guernika. Precisament, la població principal de la vall és Gernika.


El riu Oka neix al cim d'oiz (1.036 m), al sud, fora ja del límit de la reserva d'Urdaibai, i recorre la vall homònima, que conclou a la ria de Mundaka, de 12 km de llargada. Des de Gernika fins a la desembocadura de la Cantàbrica, l'Oka forma un estuari ple de sorrals. Les comes de les muntanyes estan cobertes de boscos d'alzines, alguns roures i castanyers, però especialment de coníferes. 




El que més recomano de veure en aquest riu de senglars és observar els canvis de la ria en diversos moments del dia. Descobriu la baixamar i la plenamar, el canvi de la vall, la desenbocadura i l'illa d'Izaro a l'horitzó. El que més sobta és que en baixamar poden quedar al descobert platges prou extenses, a prop de la desembocadura, que després es cobriran per les aigües que remunten.




Anar d'excursió a Urdaibai


Aquesta comarca ofereix molt bones possibilitats per anar d'excursió, sobretot pel senderisme; però també per la pràctica de la bicicleta de muntanya. Hi ha una xarxa de vint senders de petit recorregut que, a banda del paisatge, també ens faran conèixer els valors culturals i etnogràfics de Busturialdea; a més, una infinitat de camins sense abalisar serpentegen l'estuari d'Urdaibai als quatre vents.


Podem fer itineraris senzills que ens mostren els caseríos o masies típiques basques (baserri), enmig boscos esplèndids i camps sempre verds.




Els baserri, envoltats del verd característic del clima atlàntic, havien estat temps enrere sistemes d'explotació autosuficient, avui dia es dediquen especialment a la ramaderia.




Principals pobles de Busturialdea-Urdaibai


Gernika
És el centre de la comarca, conegut sobretot pel bombardeig de 1937. A la Casa de  Juntas de Gernika, al costat del roure simbòlic, antigament s'hi aplegaven les Juntes Generals i se celebrava el jurament dels furs pel senyor de Biscaia. L'any 1979 es van recuperar les Juntes Generals, i ara és el lloc on el lehendakari jura el càrrec. Cal visitar el Museo de la Paz de Gernika; es tracta d'un museu difusor de la cultura de la pau, que proposa, compara i presenta aspectes universals a través de l'experiència pròpia.




Bermeo
Un dels ports pesquers més importants de la Cantàbrica. Cal visitar el Museu del Pescador, ubicat a la fortalesa dels Escrilla, per conèixer la tradició pesquera de la comarca, les tècniques i els estris a través del temps. Als afores de Bermeo cal anar d'excursió al Peñón de San Juan de Gaztelugatxe, declarat biòtop protegit, que culmina en un ermita encimbellada.



Mundaka
Poble pesquer i turístic, de carrers estrets i sinuosos, reconegut com a santuari del surf. El seu mirador de Portuondo mostra una de les millors panoràmiques de la ria de Mundaka. El centre del poble, presidit per l'església de Santa Maria (segle XVI) és també un bon mirador, ja que domina tot l'estuari d'Urdaibai.




Una nota gastronòmica de Portuondo (Mundaka)
Changurro (cabra de mar) de Portuondo amb làmines de formatge parmesà i percebes.

 
Centre de la biodiversitat d'Euskadi Torre Madariaga


Aquest centre va obrir les portes l'any 2008 amb l'objectiu d'impulsar la conservació i de promoure l'ús sostenible de la biodiversitat i fer-ne divulgació. Ubicat a Busturia, al centre mateix de la reserva de la biosfera d'Urdaibai, la Torre Madariaga és un entorn privilegiat perquè mostra una gran varietat d'ecosistemes i espècies de fauna i flora.



El  centre es dedica al coneixement tècnic i científic i a la investigació. Amb una àrea expositiva, el centre s'ha proposat sensibilitzar sobre el concepte i valor de la biodiversitat per mitjà de fotografies, audiovisuals i muntatges interactius que expliquen què és la biodiversitat: el conjunt de totes les formes vivents de la natura de la comarca. 

Informació pràctica
Madariaga Doerretxea
Euskadiko Biodibersitatearen Zentroa
www.torremadariaga.org

Patronato de la Reserva de Urdaibai
www.euskadi.net/urdaibai

Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Urdaibai


Reportatge publicat i editat per Ferran Alexandri a la revista Muntanya 888 (abril 2010). Podeu descarregar-vos pdf d'aquest article a www.cec.cat (Publicacions; revista Muntanya).