diumenge, 16 de setembre del 2012

Excursió al Sàhara, el desert més gran del món


El Centre Excursionista de Catalunya i Trekking&Aventura han organitzat en les darreres Setmanes Santes un parell de viatges per recórrer a peu un petit tros del desert del Sàhara, concretament al país de Tunísia. Amb aquestes excursions ens ha estat possible de conèixer amb profunditat el paisatge desèrtic, sovint hostil, però d'una bellesa extraordinària. També una gent excel·lent, afable, austera, amb una cultura diferent i autèntica.


Per a la propera edició de la revista Muntanya (desembre de 2012) estic editant un reportatge que relatarà detalladament aquests fets, amb l'objectiu de recomanar vivament aquesta experiència als nostres lectors excursionistes, per fer-los assaborir tots els matisos del sol abrusador damunt la sorra del proper Sàhara. En definitiva, un trekking de cinc nits i sis dies per desfer la idea equivocada que podíem tenir del desert. A peu, a pas de camell, com s'ha de fer, com ha estat sempre, bivaquejant damunt les dunes...


Naturalment, la millor època de l'any per travessar el desert del Sàhara és d'octubre a març. D'abril a setembre són els mesos de màxima calor, en els quals és impossible de fer aquest trekking (almenys de juny a agost). Per això, la Setmana Santa, que coincideix amb l'inici de la primavera, és potser la millor època: matí primaveral, dia suportablement calorós i fresca a la nit. Si l'hivern ha estat generós de pluges, durant la primavera podrem observar una gran quantitat de plantes, arbusts i flors, perquè també al desert, immens mar de sorra, entre dunes i esplanades, hi creix ufanosa una planta.


Podem anar d'excursió, doncs, a través de les muntanyes de sorra. Sabem que no es poden fer camins a les dunes perquè el vent de la nit els esborrarà; però també és cert que difícilment trobarem obstacles que ens desviïn de la direcció correcta. Un turonet que es retalla a l'horitzó o un tros de terreny amb un color diferent ens poden ajudar molt a situar-nos en la immensitat del desert. Toi i així, la presència d'un guia, natural del país i coneixedor del medi, és del tot imprescindible.


El (c) de les imatges pertany a Borja Bouza i Pep Rafanell.