diumenge, 14 octubre de 2012

Les aigües del Montseny (1): el gorg Negre de Gualba

El gorg Negre de la riera de Gualba és un dels llocs encisadors del Montseny. En primer lloc, la seva fama és deguda a les bruixes adoradores del diable, i a les tempestes i malvestats que causaven als vilatans de Gualba, segons expliquen les llegendes; però també és un indret muntanyenc bonic i ben interessant per fer-hi una excursió, poc freqüentat, potser perquè no és fàcil trobar aquest gorg emboscat.

El gorg Negre, des de Santa Fe

La vall de Santa Fe, de més de 3 km de llargada, ha estat tradicionalment el paisatge més visitat del massís del Montseny, sobretot el pla de Santa Fe. Sortim del Centre d'informació Can Casades, una antiga casa d'estiueig de principis del segle XX, rehabilitada per la Diputació de Barcelona l'any 1987 com a centre d'atenció als visitants del parc natural. Cal que seguim a partir d'aquí la ruta blava fins al pantà de Santa Fe, segon i més gran embassament artificial de Santa Fe per a la producció elèctrica.


A partir d'aquí el camí no està senyalitzat. Continuarem en direcció est, sempre avall, a través d'una fageda ombrívola on es filtren punyents els raigs de sol, seguint l'orientació de la riera de Gualba vers els sots de la Penitenta i de l'Infern. Seguim el camí, petita pista de vegades, que ens durà fins a la central núm. 2, que empalma amb el camí que ve de Gualba. 


De la presa de la central surt un caminoi descendent que deixa la riera a la dreta. Passarem dos troncs grossos caiguts i, ben aviat, per un mal camí relliscós veurem una fita i una creu damunt d'una petita penya aïllada (una altra creu és a l'altra banda de l'espadat, en un meandre pronunciat que fa la riera en la barrancada). 


Una creu damunt del penyal ens marca el salt de la riera de Gualba que condueix al gorg Negre. Una creu dalt del gorg, que segons la història espantava els mals esperits. Diuen que des d'aquí se sentien els crits que del fons de les aigües muntaven, i de les víctimes que sospiraven, i de l'adoració nocturna al diable... i d'aquella gran riallada que se sentia en les terribles tempestes.


La baixada al gorg es fa per un camí un xic difícil, perquè cal desgrimpar una mica i poder trobar el millor traçat per baixar a nivell de riu. No trobo millor autor que expressi amb més harmonia les belleses de l'indret que Eugeni d'Ors en la seva obra Gualba, la de mil veus:


Gualba és terra de bruixes. Les bruixes de Gualba fan son dissabte allà dalt, al gorg Negre. L'aigua dorm, negra, al gorg Negre. Mes si amb dues estelles féssiu una creu, i la gitéssiu a l'aigua negra del gorg Negre, veuríeu que l'aigua arrenca en bullida i fa molt de sinistre remor i es cargola i escomeja, fins que la creu salta fora d'ella, lluny. L'esperit del mal dorm sota les verdors musicals de Gualba.

2 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Bona tarda Ferran, espero que no et faci res que et pispi aquesta magnífica foto del Gorg Negre per il·lustrar la meva entrada de la ressenya del llibre "El Gorg Negre" de la Margarida Aritzeta.

Gràcies.

(si tens cap problema no passa res m'ho dius i no la penjo).

Carme, Quadern de mots.

Ferran Alexandri ha dit...

Cap problema. Endavant.