dissabte, 5 de gener del 2013

L'Equip de Recerques Espeleològiques del CEC fa 60 anys


Amb aquesta imatge, corresponent al bloc del 60 aniversari de l'ERE del Centre Excursionista de Catalunya, s'ha comunicat recentment aquest esdeveniment.

El Centre Excursionista de Catalunya ha estat pioner en moltes coses, en molts esdeveniments esportius, culturals i científics de Catalunya. Va introduir al nostre país l'esquí; però també l'espeleologia, per obra de l'il·lustre soci Norbert Font i Sagué, veritable forjador de l'espeleologia catalana, seguit després per altres consocis insignes, com Marià Faura i Sans, Josep M. Co de Triola o Rafael Amat i Carreras.

L'ERE, l'Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya, va néixer ara fa seixanta anys, un desembre de 1952, fruit d'aquell mateix esperit apassionat per la descoberta del territori, de l'interior de la terra, per continuar encadenant gestes que han esdevingut històriques en el món d'aquesta disciplina de l'espeleologia i de l'excursionisme científic.

Campanyes destacades de l'ERE del CEC

  • 1954. Exploració de la cova de Na Polida (Menorca), cavitat envaïda per l'aigua.
  • 1963. Operació Solsonès. Es descobreix l'avenc Montserrat Ubach, considerat durant un temps com l'avenc més fondo de Catalunya (-218 m; posteriorment fixat en -202 m).
  • 1963-1964. L'operació Alt Aragó va representar l'inici de l'ERE en l'espeleologia al Pirineu. Es descobreix l'avenc ERE (-262 m; fixat després en -254 m), que va ser l'avenc més fondo de l'Estat espanyol en aquell moment.
  • 1965. Exploració a la serra del Montsec de la grallera Gran del Corralot (1.413 m / -166,5 m). Descobriment de la via ERE (ampliada el 1997).
  • 1970. Expedició a la Piedra de San Martín en què es descobreix el complex ERE.
  • 1972. Es descobreix la grallera del Turbón (T-1), a la serra de Tendeñera, accés al sistema Arañonera.
  • 1974. Formació de l'interclub Grup Arañonera, entre l'ERE i el GIE. Descobriment de l'avenc dels Mamelons (-167 m) als Ports de Tortosa, un nou cent a Catalunya.
  • 1975. Enllaç de la cova de Santa Elena amb el T-1.
  • 1977-1978. Exploració de la Sima GESM (Sierra de las Nives, Màlaga), organitzada pel GESM. L'ERE aconsegueix el seu primer mill, amb el llac ERE a -1.078 m. En aquell moment és l'avenc més fondo de l'Estat espanyol.
  • 1979. Descobriment de l'avenc del Camí de l'Ara.
  • 1985-1990. Exploració i topografia completa de la cova de l'Espluga de Francolí i enllaç amb la surgència de la font Major. Amb 3.590 m de galeries esdevé la tercera cavitat excavada en conglomerats de més recorregut de Catalunya i la setena del món.
  • 1987. Enllaç del T-1 amb l'avenc del Camí de l'Ara (-1.179 m). En aquell moment el sistema Arañonera es va convertir en una de les cavitats més fondes del món, la tercera dels Pirineus i el segon mil de l'ERE.
  • 1997. Descobriment del Foratón de Tendeñera, a la serra de Tendeñera.
  • 2002. Exploració del Foratón de Tendeñera fins a -1.004 m, el tercer mil de l'ERE, que enllaça amb el sistema Arañonera (-1.349 m), i que esdevé una gesta històrica de l'espeleologia catalana.
  • 2003. Descobriment del Foratín de Tendeñera, nova boca del sistema Arañonera, que enllaça amb el Foratón de Tendeñera i els avencs S-1, S-2 i S-3 d'aquest mateix sistema.
  • 2008. Superació del pas de la Marylin a la cova del Castillo (vall d'Echo) i exploració de 4 km de galeries noves.
  • 2010. Enllaç del C-20 (avenc de la Bufona), a Escuaín (Osca), amb les galeries noves del C-9.
  • 2011. Enllaç del C-9 amb la Galería de la Esperanza del Meandrico del Gurrundué, a Escuaín (Osca).
Una columna de gel pot servir d'instal·lació natural per col·locar-hi la corda i davallar aquest pou a la recerca d'una possible continuació. Foto presa per Roger Rovira (c) a la cova Gelada de Peñaforca (vall d'Ansó)