diumenge, 24 de febrer del 2013

Revista Muntanya 903 (març 2013)


Acaba de publicar-se l'edició de març de la revista Muntanya, editada pel Centre Excursionista de Catalunya.

Els cavalls bernats dels Països Catalans

El Cavall Bernat de Montserrat. (c) Ferran Alexandri

En les muntanyes catalanes trobem moltes roques de figura fàl·lica que s'anomenen Carall Bernat, que gairebé sempre es dissimula com a Cavall Bernat, atès que cavall és un eufemisme per carall. El més famós és, potser, el de Montserrat; però també hi ha moltes roques agullonades o penyals verticals anomenats caralls o cavalls bernats arreu dels Països Catalans. Així doncs, en trobem als següents llocs:

diumenge, 17 de febrer del 2013

Del Cavall Bernat a la cova del Manel


El Cavall Bernat és una roca de Sant Llorenç del Munt de 801 m (fa 29 m des de la seva base), situada al terme municipal de Matadepera, inventariat com a element geològic d'especial interès del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La formació d'aquesta roca és el resultat de l'erosió diferencial damunt dels conglomerats.

Els cavalls bernats són roques individualitzades, fusiformes o penyals verticals de forma agullonada. Tenen una relació probable amb un antic culte fàl·lic precristià, ja que fou reemplaçat carall per cavall

Del Cavall Bernat a can Pobla

Partint de la darrera parada del bus Terrassa-Matadepera a la urbanització Cavall Bernat (carrer de la Font del Querol), prenem el carrer del Cavall Bernat que, en acabar-se, enllaça amb el camí ben senyalitzat fins al monòlit del Cavall Bernat. Entre aquest penyal i la roca del Cap de Mort seguim un senderó marcat que remunta cap al pla dels Escorpins. Aquí enllacem amb el camí que va a can Pobla i que passa pel forn de Can Pobla.


Al terme de Matadepera té una importància especial l'antiga indústria de la calç, emprada en la construcció. Per això, actualment, encara queden restes de forns de calç per aquestes contrades, com aquest de la rodalia de can Pobla. Es tracta de construccions fetes amb pedra i maó, sovint amb un petit habitacle al costat, que van anar desapareixent i quedaren en estat d'abandó a partir de la segona meitat del segle XX.


La cova del Manel

Arribem a can Pobla, al peu de la Mola. Les primeres cases d'aquesta masia es construïren entre els segles X i XI. Cal enfilar-se per la canal de Can Pobla; l'inici demana una mica d'escalada lliure, sense gaire dificultat, però cal anar amb compte. De fet, hem d'anar seguint la part alta del torrent del Salt Rajant en direcció nord, que culmina a la Mola (1.104 m). Anem remuntant fins que aviat, enmig del torrent trobarem la cova del Manel. Caldrà tornar a grimpar una mica fins a la boca d'accés.


La cova del Manel presenta una entrada estreta i vertical, de 5 m d'alt, que dóna pas a la galeria d'entrada de 40 m de recorregut. La cova, però, és més llarga (788 m) i laberíntica, excavada en conglomerats. La galeria d'entrada és coneguda des de 1899 pels propietaris de can Pobla, però no és fins al 1911 que un equip del Centre Excursionista de Terrassa engrandeix el recorregut i s'endinsa en les galeries del pis superior. A partir de 1952 sovintegen les exploracions professionals a cura de diversos grups espeleològics, que clouen el 1978 amb la topografia completa de la SIS de Centre Excursionista de Terrassa.


La Mola i el monestir de Sant Llorenç del Munt

Si seguim la canal amunt, enllaçarem ben aviat amb un camí senyalitzat fins que sortim del bosc i del torrent i que ens deixa a l'abast del cim de la Mola (1.104 m), el punt culminant del massís. Al capdamunt hi ha l'abadia benedictina de Sant Llorenç del Munt, fundada, segons una tradició molt antiga, per monjos procedents del monestir de Sant Cugat del Vallès, al qual s'uní en dues ocasions: del 985 al 1013 i del 1099 al 1592, i del qual n'és una còpia arquitectònica exacta. El monestir fou habitat de manera continuada fins al 1608; després s'arruïnà. L'edifici actual es va reconstruir entre el final del segle XIX i mitjan segle XX, i respecta l'estructura romànica original.

És interessant fer una visita a l'exposició permanent (a la masoveria adjunta al monestir) que fa un repàs cronològic de l'ocupació humana i cultural de la muntanya. No hi trobareu mai ningú: tothom és al bar o prenent el sol a l'exterior.


Retorn a Matadepera per la roca de les Onze Hores

La baixada a can Pobla es fa per la mateixa i solitària canal de Can Pobla o bé pel freqüentadíssim camí dels Monjos (PR-C 31). Es tracta d'un camí carener que porta a la Mola des de Sant Cugat, Terrassa i Matadepera, amb un total de 27 km.

La tornada a Matadepera la fem pel pla dels Escorpins, on podem prendre el PR que envolta la roca de les Onze Hores. Al llarg d'aquest recorregut, si el dia és clar, sempre estarem acompanyats per l'espectacular vista de la muntanya de Montserrat.


Mapa de l'itinerari


Temps de camí: 3 h 30 min
Desnivell: 425 m
Dificultat: mitjana
Fotografia: Ferran Alexandri

dissabte, 9 de febrer del 2013

El Montsec, la muntanya seca


El Montsec és una serra exterior prepirinenca entre les comarques del Pallars Jussà i la Noguera, de 45 km de llargada, en forma d'arc, i d'uns 10 km d'amplària al sector central. Dividit entre el Montsec d'Ares (entre les dues Nogueres), el Montsec de Rúbies (a l'E) i el Montsec d'Estall (a l'W). El centre del muntanyam té una altitud màxima de 1.675 m (a Sant Alís).