diumenge, 29 de setembre del 2013

Descobrir el budisme travessant el Petit Tibet (Ladakh)


Aquesta pedra gravada d'un mur mani (mani ringmo), a l'altiplà de Nimaling, a més de 4.700 m d'altitud, ens mostra un mantra, que probablement sigui el més estès: l'Om Mani Padme Hum. Si això fos així, es tractaria del mantra d'Avalokiteshvara, que ha estat traduït per "Om, la joia és en el lotus", tot i que el seu veritable significat tàntric està celat als no iniciats.


Els murs manis són estructures arquitectòniques, en forma de mur allargat, que poden arribar a fer fins a 2 m d'alçada i 2 o 3 d'amplada i fins a 1 km de llargada. La paraula mani fa referència a les llargues fileres de pedres gravades amb diversos mantres, com aquest de la vall del riu Markha, a prop de Hankar:



Ladakh, conegut també com el Petit Tibet, tant per la seva cultura com per la semblança orogràfica amb el Tibet, és una terra de monestirs budistes (gompa), ubicats sovint en llocs aïllats i solitaris. De sobte, quan duus hores caminant per aquestes muntanyes t'apareixen unes estupes, indici que som a prop d'un temple, generalment abandonat, si no és que som en un lloc habitat, presència clara d'un antic regne tibetà. M'agraden i m'atrauen les pintures murals que hi veig a l'interior, que mostren imatges sovint d'una placidesa admirable, com aquesta datada del segle XV en el monestir de Hemis, aigua amunt de Leh:


Uns colors vius, un traç vigorós, una pintura molt expressiva. Un altre element del budisme tibetà que trobarem en aquestes contrades és el molí d'oracions. Es tracta d'un cilindre que duu inscrits els mantres i que, en fer-lo girar, segons les creences, s'escampa el que hi diu per tot el món.



Potser la imatge més típica del Petit Tibet està representada pel monestir de Tikse, a uns 18 km de Leh, la capital de Ladakh, situat en un turó a la vall de l'Indus. Aquest monestir, que es va bastir el 1430, no pot deixar de recordar-nos el palau de Potala a Lhasa. Hi domina el blanc, barrejat amb el roig de les edificacions superiors.


Moltes banderoles a dalt del pas de Gongmaru La (5.260 m). Es tracta de les lungta, també anomenades "cavalls de vent", perquè recorden la crinera d'un cavall al galop. Un gran filera de banderes de colors impreses amb mantres i textos sagrats, que s'escampen pel vent en benefici de tots els éssers vius. Pel que sembla, els cavalls de vent harmonitzen els quatre elements sagrats presents en un individu: terra, aigua, aire i foc. Solen ser de cinc colors diferents: blanc, blau, grog, verd i vermell.



Més informació sobre el budisme de Ladakh i trekkings en aquesta regió, la podeu trobar en els llibres d'Enric Soler i Raspall, com ara Sota el cel de Tushita (Brau, 2004), o bé en l'obra Ki, ki, so, sooo! Les nou portes del Zangskar, que justament presentarem el proper dijous 10 d'octubre, a les 19:30, a la sala d'actes del CEC (Paradís, 10, Barcelona).